22/11/2024
És com si cada diumenge al vespre et llencessis en un tobògan, d’aquells aquàtics en que vas quasi a les fosques i que quan caus a l’aigua no saps si portes el banyador posat, si t’has rostit el cul amb el plàstic o si has cridat massa fort mentre tot això passava.
Jo arribo als divendres així, esgarrinxada per dins però eufòrica d’amor.
D’això, de la veu i altres coses et parlo a la newsletter d’avui ♥️.