02/01/2025
Dissabte 18 de gener torna la Nit del Foc a Vila-seca. Al llarg dels propers dies us presentarem els balls de diables que hi participaran. El tercer i últim Ball que ens acompanyarà és.. el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú! 😈💥
L’any 1710 trobem la primera aparició de la figura del Diable a Vilanova i la Geltrú. En la documentació de l’Obra de la Parròquia de Sant Antoni Abat s’esmenta el pagament “per 4 coets per la Mulassa y una grossa de xiquets per los diablots 14 sous”. Quatre diables acompanyaven la Mulassa “primitiva” quan aquesta feia ús del foc a les festivitats de Corpus, Sant Antoni Abat i ja en els últims anys, a la creixent festa de la Mare de Déu de les Neus.
La primera aparició d’un Ball de Diables a Vilanova i la Geltrú serà l’any 1832. Va ser per Sant Antoni Abat: “Compte de varios gastos per la festa major de Sant Antoni Abat de 1832: per lo ball de diables”. L’element del foc, que havien portat des de temps d’ençà la Mulassa i els quatre Diablots, ara passava a mans del Ball de Diables i del Drac, estrenat aquest l’any 1830.
El Ball de Diables tingué presència al llarg del segle XIX a les festes majors de Sant Antoni Abat, i a l’ascendent Festa Major de les Neus. El 1844 llegim: “A Joan Cruset cueter per 22 dotzenas de Carretillas per lo ball de Diables que per haberni algunas de dolentas ha passat per no32 10 duros”; i a la Festa Major de Santa Maria a la Geltrú, 1852: “Repique de campanas, truenos al mediodia. Por la t**de salieron diables, bastons, malcasats”.
Serà l’any 1895 on trobarem l’última referència de la qual en tenim constància abans de la posterior desaparició del Ball de Diables a la vila: “Desde el mediodia del 4 y durante el dia 5 recorrieron las calles y plazas de la población la pareja mayor de Gigantes, los balls y danzas Populares Diablos, Rosaura, dos de Palitroques y una colla de Xiquets de Valls”.
L’any 1947 un grup d’amics i socis del Foment Vilanoví recuperen la Mulassa i el Ball de Diables. Sota la batuta d’Enric Cristòfol i Ricart, artista, gravador i pintor vilanoví, es van confeccionar i pintar vestits nous i es van construir les maces i el ceptrot de Llucifer. També calia recuperar el ball parlat, però això no va ser possible, tan sols se’n van trobar alguns versos, tots de caire satíric, en un document en molt mal estat. Cal destacar la figura de Josep Ramos i Roig, vilanoví i únic supervivent del ball de diables de temps ençà, que tot i intentar fer memòria, li va resultar impossible recordar-los. Aquest fet va suposar la decisió de fer una representació centrada bàsicament en aspectes de temàtica satírica que, any rere any, s’anirien renovant explicant anècdotes i esdeveniments de la vila. Aquesta representació, a Vilanova i la Geltrú, es coneix popularment com a “Versots”.
A meitats de la dècada dels seixanta, el Ball de Diables, com altres balls de la ciutat, va entrar en decadència i durant uns anys van deixar de sortir. No és fins el 1972 quan, un altre grup de joves, tornen a recuperar el ball de diables que avui dia coneixem i que encara perdura.
Una de les singularitats pròpies del Ball és el seu canvi de vestuari trencador, on el disseny, confecció i decoració (pintura) d’aquest passa a mans d’artistes locals de renom internacional. Durant la recuperació del Ball de Diables l’any 1947, aquesta tasca es va encomanar a l’artista vilanoví Enric Cristòfol Ricart i Nin. Els vestits, amb el pas del temps, varen quedar malmesos i, al voler preservar el seu valor artístic, al 1980 es decideix confeccionar-ne uns de nous. Aquesta tasca li fou encarregada a Armand Cardona i Torrandell. El següent canvi de vestits es produeix al 1995 de la mà de l’artista Joaquim Budesca i Català. Al 2006 s’estrenen els vestits de l’artista Pep Duran i Esteva que tenen continuïtat fins al 2016, moment en què es confeccionen els actuals vestits del Ball de Diables per part d’Oscar Estruga i Andreu.
Com el vestuari, unes altres de les característiques pròpies del Ball de Diables són el seu punt de dansa característic, un pas d’espolsada frontal o mig lateral, més conegut com a salt de Vilanova; i el seu toc de tabals, documentat al quadern de llibertats d’orgue de Magí Sans i Bartomeu (1981). Tant el salt com el toc de tabal ha sigut model de versions de diferents balls i colles de diables d’arreu del territori.
Actualment el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú està composat per unes quaranta persones on vint-i-cinc es vestiran per l’ocasió. La resta farà la tasca de bo**er. Dins del Ball trobem els personatges de Llucifer, Diablessa i l’Arcàngel Sant Miquel. Quatre tabalers per l’acompanyament musical, un encenedor i divuit diables tanquen l’organigrama.
Us esperem a Vila-seca, amb moltes ganes de compartir carrers Ball De Diables de Vilanova i la Geltrú 🔥🔥🔥
📸: DGC Fotografia
